"Amb aquesta música no hi haurà cançó". Amb aquestes paraules, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, es va afegir al símil musical ja apuntat per Montilla per criticar Solbes.
En català diem que d'on no n'hi ha no en pot rajar, ara bé, el que estan fent els dirigents del PSC se'n diu mala Fe.
Desprès de l'espectacle del Nou estatut, a saber: la gran celebració que només es va produir a dins el parlament, (talment com si celebressin la independència de Catalunya). Celebració que no va sortir del parlament i que per tant va deixar tots els ciutadans de Catalunya amb cara de babaus, pensant que no érem prou intel·ligents, que no arribem al nivell de les nostres personalitats i excel·lències parlamentaries, ja que no enteníem que collons estaven celebrant. I es que qualsevol català que fes més de 16 anys que havia nascut, sabia que allò era paper mullat, allò i res era la mateixa cosa. Tenia que passar el filtre Madrileny, i els pocapena dels nostres polítics o sabien, però feien teatre, i aquí està la mala Fe. Enganyar a la gent que haurien de servir, enganyar a la gent que els proporciona els seus suculents sous. I és que la política catalana es més teatrera que la mateixa Polònia de TVE3.
NO TENEN CAP CREDIBILITAT NI CAP VERGONYA.
