La feina encara està per fer

És corrent que hi hagi gent d'aquí que decideixi anar a un país del tercer món a cooperar en el desenvolupament d'una zona empobrida, això és molt comprensible. El que no ho és tant és el que passa amb la nostra democràcia. On jutges com Garzón es dediquen a perseguir criminals de guerra i dictadures com l'argentina o la xilena, mentre aquí els criminals de la nostra guerra i els còmplices de la dictadura han anat morint al llit, i on encara no se sap qui va fer què. Estem en el silenci més absolut, en el desconeixement. Sembla que amb allò de que els dolents estaven en els dos bàndols, no hem de depurar qui va fer què.

Mentrestant els que van tenir càrrecs i responsabilitats durant la dictadura encara estan campant pel seu aire, sense por a que mai ningú els digui res, ja que fa un munt d'anys van aconseguir no només no tenir d'amagar-se, sinó que van aconseguir càrrecs de responsabilitat en aquesta falsa democràcia.

És molt significatiu el cas de les centenars de restes humanes que hi ha enterrades de qualsevol manera en els terrenys de les serres de Cavalls i Pàndols i pels boscos de la zona. Fa uns dies s'han fet unes denúncies per televisió i Internet dient que en aquests llocs on ara es farà un parc eòlic i ja s’ha fet una inauguració s’han trobat multitud d’ossos de soldats. Bé, doncs fixeu-vos la talla dels nostres polítics, Montilla i Saura, que a més són els mateixos que es pengen les medalles de la llei de la memòria històrica. Van a fer la inauguració i no tenen la dignitat de parlar de res més que no sigui de les bondats de l’energia neta, mentre per la zona, escampats en mig de l’herba ni tan sols enterrats, hi ha centenars de restes humanes, ossos pendents de ser identificats, de descansar en pau, i que els familiars que des de fa 70 anys ploren la seva pèrdua es treguin el dol que ja ha arribat als néts i besnéts d'aquests lluitadors.

Això només s'entén d'una manera: la transició va ser un nyap i la democràcia que vivim es una democràcia de molt mala qualitat, on la classe dirigent fa el que li sembla i no s'ocupa dels temes importants, difícils. És més, si s'hi preocupa, si intenta afrontar-los ho fa demanant perdó a l’amo, amb pensament d'esclau i sense adonar-se del país al què serveix i el què el país necessita: autèntics patriotes.