Una nova taca d’oli en forma d’associació que parla clar i que fa créixer la consciència nacional dels catalans sensibles a escoltar. Una taca d’oli que fa créixer les ja existents i que ens porta directes a l’objectiu: l’Estat Català.
Felicitats a l’associació per l’escenificació de la mort de l’estatut, per “el culebrot de l’estatut”, per la idea que tenen preparada pel 27 de juny i per la que ja ens han anunciat per quan finalment el tribunal constitucional tombi l’estatut aprovat pel poble de Catalunya.
27 de Juny a partir de les 5 de la tarda. Marxa cap al Parlament, des de l’Arc del Triomf.
Dues setmanes després de la concentració davant les institucions, anirem a buscar les respostes dels nostres representants electes al Parlament. A partir de les 5 de la tarda iniciarem la marxa, des de l’Arc de Triomf, on signarem el nostre compromís i comprarem l’equip de campanya (el mocador, una espelma i una flor’). Tot passant per sota de l’Arc de Triomf, iniciarem la marxa cap al Parlament per tal d’anar a recollir, dels nostres diputats, la resposta a les qüestions plantejades en el manifest que els haurem lliurat el dia de Corpus. Al Parlament hi dipositarem el nostre compromís, l’espelma i la flor.
Tot això és magnífic, només els falta un pas més, adonar-se que no serveix ni un dels nostres actuals representants al parlament. Primer de tot perquè tots ells fan de comparsa dels Mas, Montilla i Puigcercós. I després perquè cap d’ells els respondrà de manera tan clara com els hi faran les preguntes, cap d’ells s’arriscarà a perdre la poltroneta per dir les coses pel seu nom. (Aquests representants que tenim es pensen que s’han de dir i fer les coses de manera complicada, que no els entengui ningú, no fos cas que ens adonéssim que no estan fent res i que qualsevol ho podria fer millor).
Bé, ja se n’adonaran el mateix dia 27 que no hi poden comptar, a partir d’aleshores tindrem una associació més amb gent disposada a agafar el relleu a la classe política actual, perquè com vaig llegir en un llibres d’Eduard Pons Prades: ’és dur i és difícil posar-se al capdavant de qualsevol empresa, però s’ha de fer, perquè si no ho fas tu, ho faran altres molt menys preparats i amb pitjors intencions’ aquesta era una ensenyança que l’autor havia rebut del seu pare quan tenia deu anys. Aquestes eren les ensenyances que es donaven durant la república, això és el que s’ha perdut en la dictadura i el que 30 anys de pujolet no ha permès recuperar, FINS ARA!
