Falta un any per les eleccions al parlament de Catalunya i el nostre país no funciona bé.
La gent que vivim a Catalunya tenim la sensació que no hi podem fer res, tot i que som un país de treballadors que estem acostumats a solucionar-nos els problemes abans que ens ho arreglin de fora.
Penso que el problema rau en l'organització política on està situada Catalunya, això és el que alguns anomenen l’encaix de Catalunya a Espanya. El problema d’encaix o d’organització política s’identifica clarament, és diu la constitució espanyola de 1978. Precisament allò que no es pot canviar.
Amb això vull fer visible el punt d’immobilisme on s’ha arribat i que demostra la manera de pensar de tots els politics catalans d’avui.
Aquests politics saben que si no trenquen amb la constitució del 1978, si no trenquen amb Espanya no hi ha millora possible. Però pensen que això no és possible. Per això es dediquen a intentar millorar el nostre estatut i el nostre finançament, però altra vegada topen amb el problema, constitució del 78. I sense cap tipus de vergonya per la inutilitat de les seves accions es tornaran a presentar a les eleccions al parlament de Catalunya per tercera vegada, tot imitant al CDC de Pujol.
És clar que a les properes eleccions es presentarà Montilla, Puigcercós i Mas. Uns no parlen dels problemes on està ficat el país per que no acabarien mai i es dediquen a parlar del molt que han aconseguit canviar. L’altre que hauria d’identificar clarament el problema, tampoc ho fa perquè sap que està fora del seu abast, i es dedica a dir que aquests canvis que fan els que governen no milloren res.
Amb aquestes dinàmica pretenen continuar fent el vividor. Són una colla de barruts cínics.
D’aquesta manera s’arriba a la conclusió que el segon problema que té Catalunya és la seva classe política. I perquè és un problema, perquè cada legislatura veiem les mateixes cares o cares de persones que han estat anomenades per ex-cares? Doncs per la llei electoral que no pensen canviar cap dels cara dures que he anomenat segon problema.
Finalment haurem d’esperar que vingui una nova força política que s’atreveixi a parlar de l’autèntic problema, constitució del 78. I que canviï la llei electoral perquè Catalunya no torni a ser víctima dels seus politics.
Així doncs, el primer que hem de fer els electors és visualitzar els autèntics problemes, desprès a les eleccions del proper any actuar en conseqüència.
