Navegar entre dues aigües....

Els del PSC tenen una malaltia mental, i molt greu. Amb respecte per totes les persones que també pateixin algun tipus de malaltia mental greu, més estudiada i més de manual. Dire que la malaltia dels del PSC com a mínim és la no molt estudiada però si diagnosticada pel senyor Carles Muñoz Espinalt. És tracta del síndrome d’Esclau Espanyol. Que en menor mesura patim molts catalans, però que aquests del PSC pateixen en un nivell que es poc considerar de molta gravetat. S’han fet amb el poder en el país, i estan entra els interessos de la gent a la que governen però haurien de servir, i els interessos dels que serveixen però haurien de governar.

Sí, perquè l’actitud que hauria de tenir el PSC amb el PSOE, amb lo malament que està el govern de Catalunya, hauria de ser una actitud de voler fer-se amb el poder al PSOE. I en lloc d’això no deixen de ploriquejar, ajupir el cap, deixar passar temps i suplica'ls-hi que per favor els donin quatre engrunes ja , quatre engrunes abans de 15 dies perquè no podran tapar més la pudor a merda que comença a fer sota els seus peus. La cosa ja serà escandalosa i això no pot ser, ells han de continuar allà dalt, a la poltrona i per molts anys, pel bé de la Catalunya socialista, és a dir, la Catalunya espanyola, és a dir la seva Catalunya, és a dir la Catalunya on ells tenen sous exagerats pel que son, uns poca pena.

Monty pitons

La capacitat oratòria del nostre president, senyor Montilla, és pitjor que patètica. A l’hora de fer un discurs en públic agafa un paper, on segurament ell amb l’ajuda d’altres haurà escrit el discurs i es posa a llegir-lo, mirant de mirar el públic i no al paper. L’espectacle es dantesc, l’home es fa un embolic monumental amb la vista, no sap on mirar, i amb la llengua no sap en quin idioma parla. Quina gran diferencia amb els discursos de Macià i companys. Sense cap paper a la vista i amb una capacitat oratòria digna del càrrec que ocupaven. Però bé, resulta que el senyor Montilla és el president de Catalunya, i ni ell mateix deu saber com però,és assegut a la cadira del màxim dirigent català. I es clar, alguna cosa deu transmetre la cadira. Algun sentiment catalanista per força s’ha de despertar en el fons del nostre president. I més veient com en Zapatero li diu a tot que no i van passant els dies, i el senyor Montilla es troba que no te ni cinc per apagar els problemes que te el país. I veu que multant a mitja Catalunya només aconsegueix tres milions d’euros, amb lo qual no paga ni mitja campanya electoral.... es per tots aquest motius que penso que hi ha un mínim d’esperança que el senyor Montilla se’ns torni català catalanista, vegi que amb Espanya no hi ha res a fer i agafi la torxa de la lluita per la sobirania..... esdevindria un nou Macià?.... bé, segurament qui llegeixi això pensarà que estic somniant, però jo penso que hi ha una possibilitat entre menys de les que podria semblar, posem una entre deu. O és que, quina possibilitat hi havia fa uns anys que un paio com el senyor Montilla fos president de la generalitat?

Bé, de totes maneres, si en Montilla patètic que no sap ni llegir, no se’ns torna català catalanista, ja vindran altres amb més capacitats oratòries a acabar la feina que va quedar pendent en temps de Macià.